Aurora

Picornell

Aurora Picornell Femenies va néixer l'1 d'octubre de 1912 a Palma, i fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937. Fou una política i sindicalista mallorquina, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la Segona República. Es converteix en el símbol de l'esquerra mallorquina i, l'any 2017, quan es van complir 80 anys del seu assassinat, va ser nomenada per unanimitat Filla Predilecta de l'illa de Mallorca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Filla del fuster comunista Gabriel Picornell Serra i de Joana Femenies Coll, era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d'estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les Olimpíades Populars de Barcelona, pogueren salvar la vida, però per conèixer l'exili. Joan fou internat en un camp nazi durant la Segona Guerra mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla: Octubrina Quiñones Picornell (1934 – 1969).

Aurora Picornell comença el gener de 1931, a 18 anys, la seva col·laboració regular al setmanari Ciutadania, del Partit Republicà Federal. L'abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista Nuestra Palabra, primer sota el pseudònim «Amanecer», en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.

 

El 1931 ingressà en el PCE després d'uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal. Durant els anys 1932 – 1933 es trasllada a València amb el seu company Heriberto Quiñones, càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom d'Amparo Pinós, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.

 

Amb la tornada a Mallorca, el 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l'Octubre asturià, Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.

 

L'octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista. La lluita per l'amnistia als represaliats d'Astúries, la direcció de l'organització local del Socors Roig Internacional (SRI), la preparació de la unitat popular per a les eleccions de febrer de 1936, la responsabilitat de l'edició de Nuestra Palabra i la incorporació de les dones a la lluita sindical i política, centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març del 1936 (Dia de la Dona Treballadora) a la Casa del Poble de Palma on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d'un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.

 

Segons algunes fonts, el 18 de juliol de 1936 va fer part del grup de militants del Front Popular que exigiren al governador civil de Balears (Antonio Espina) que distribuís armes als obrers per fer front al cop d'estat contra la República. Fou detinguda el 19 de juliol, en les proximitats de la Casa del Poble de Palma. Tancada a la presó provincial de Palma, durant el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la presó de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta, juntament amb les seves companyes del Partit Comunista: Catalina Flaquer, les seves filles —Antònia i Maria Pascual Flaquer—, i Belarmina González Rodríguez. Les cinc dones, conegudes com les Roges del Molinar, van ser vexades i assassinades a l'oratori de la Creu de Porreres. Circularen nombroses llegendes entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins, i que un falangista anomenat Mateu exhibí, l'endemà, la seva roba interior en un bar del Molinar. Les seves darreres paraules foren les següents: «Podeu matar homes, dones, nins. Però les idees? Amb quines bales matareu les idees?».

 

Aurora Picornell ha esdevingut un dels principals símbols mobilitzadors de l'esquerra a Mallorca. S'han publicat articles d'homenatge a la seva figura en la premsa antifranquista, es va fer un homenatge popular al cementeri de Porreres el 1978, se li dedicà un carrer al barri del Molinar el 1987, i el 1994 s'inaugurà l'Institut d'Ensenyament Secundari Aurora Picornell al barri de la Soledat. El novembre del 2016 es varen iniciar les obres d'exhumació de la fossa de Porreres, però de moment les seves restes no han estat trobades.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram