Entrevista

Núria Maria Prieto

Núria Maria Prieto Tur és una apassionada del món de l’educació, de la pedagogia crítica i del feminisme. És graduada en Magisteri Educació Primària a la Universitat d’Alcalá de Henares i va realitzar un Màster en Educació per la Justícia Social a la Universitat Autònoma de Madrid. Compren l’educació com un acte polític i això fa que, sempre que treballi dins l’àmbit educatiu, introdueixi la perspectiva de gènere. Per això, quan li és possible, participa en formacions sobre coeducació i espais on es pugui reflexionar sobre les pedagogies feministes, per seguir aprenent de manera constant amb l’objectiu de crear una societat més justa per a totes les persones que la conformen.

Eivissenca de naixement, ha realitzat a Palma la conferència «El mite de l’amor romàntic. La perpetuació del masclisme en les relacions afectives». Na Núria ens ha explicat com podem detectar aquest tipus d’amor dins les relacions per construir un amor més sa. L’amor romàntic es relaciona amb un conjunt d’idees preestablertes per la societat, les quals defineixen com han de ser les relacions i quins patrons han de seguir.

Com sorgeixen aquestes idees de l’amor romàntic? 

 

Aquestes idees sorgeixen de dins del context del sistema patriarcal i això fa que, mitjançant aquestes creences o mites, les dones ens trobem en situació de vulnerabilitat a les relacions heterosexuals. La idea principal que engloba l’amor romàntic és fer creure que la parella és un objectiu principal a assolir en la vida de les persones, és a dir, que som «mitges taronges» i hem de trobar la meitat complementària.

Quina relació hi ha entre l’amor romàntic i el masclisme? 

 

Té molt a veure. L’amor romàntic perpetua valors masclistes com el de «l’amor ho pot tot», la gelosia vista com a necessària perquè l’amor pugui triomfar, l’esperança infinita de pensar que podràs fer canviar la persona que tens al costat quan la relació és tòxica i no funciona, o bé establir un únic model de relació afectivo-sexual ―basat en l’exclusivitat― sense haver pactat prèviament el tipus de relació que hom vol tenir. És un tipus d’amor que fa creure a les dones, sobretot, que qualsevol mena de maltractament ―tant psicològic com físic― «s’ha d’aguantar» per amor. Tots aquests mites fan que la violència masclista dins de les relacions heterosexuals es justifiqui i es normalitzi de tal manera que es converteixen en la base d’un iceberg on la punta d’aquest és l’assassinat.

Nuriamariaprieto

Avui dia se segueix perpetuant l’amor romàntic?

 

Sí, clar. Els mites i la cultura de l’amor romàntic es perpetuen des de l’època del romanticisme i, potser ara, el problema sigui en detectar-ho, ja que a vegades es fa de manera molt subtil. Així i tot, això es troba a la cultura: pel·lícules, cançons, llibres, etc. Qui no ha sentit la cançó de «sin ti no soy nada, una gota de lluvia mojando mi cara» o bé «no puedo vivir sin ti, no hay manera»? A més, existeix el reforç social per a portar a terme aquestes pràctiques que impliquen la cultura de l’amor romàntic. És a dir, quan contem algun problema a alguna amiga o amic, o a la família, moltes voltes promouen un discurs que justifiquen aquestes pràctiques com «ja canviarà» o, encara més, «és una fase de la relació, tu espera». I, d’aquesta manera, s’acaben normalitzant les diferents violències masclistes.

 

Què podem fer per deconstruir aquest ideal romàntic?

 

Sobretot, entendre que el que és personal també és polític. A mi, per exemple, m’agrada i m’ajuda a comprendre què estic vivint i com ho he d’enfrontar. Quan entens que la teva relació o la teva manera de pensar quant a les relacions no depèn únicament de tu ―sinó que té molta relació amb el context en el qual has nascut i com t’han educat―, arribes a la conclusió que tu no ets el problema i que la lluita està a fora. Però també està clar que hem de treballar amb nosaltres mateixes i desconstruir tots aquests mites que ens han anat inculcant des de ben petites.

 

 

Per deconstruir aquest ideal romàntic és sobretot això; entendre que és cultural i començar a treballar a partir d’aquesta idea mitjançant l’autoconeixement, passar temps amb una mateixa, no tenir por a estar tota sola i, també, crear una xarxa afectiva amb més dones: la sororitat. D’aquesta manera, en els moments més complicats podrem comptar amb la força i el suport de companyes que estan passant pel mateix procés que nosaltres.

«Hem de treballar amb nosaltres mateixes i desconstruir tots aquests mites que ens han anat inculcant des de ben petites»

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram