• Grup Esspiral

Frida Kahlo

Magdalena Carmen Frida Kahlo, més coneguda com a Frida Kahlo, fou una pintora mexicana que va néixer el 1907 i va morir el 1954. Encara que es mogués dins l'ambient dels grans muralistes mexicans del seu temps, Frida Kahlo va crear una pintura absolutament personal, ingènua i profundament metafòrica al mateix temps, derivada de la seva exaltada sensibilitat i de diferents esdeveniments que marcaren la seva vida.


Als seus devuit anys, Kahlo va sofrir un greu accident que l'obligà a una llarga convalescència, durant la qual va aprendre a pintar, i que influí en la formació del complex món psicològic que es reflecteix en les seves obres. El 1929 va contraure matrimoni amb el muralista Diego Rivera; tres anys després va sofrir un avortament que afectà la seva delicada sensibilitat i li inspirà dues de les seves obres més valorades: Henry Ford Hospital i Frida y el aborto.


També són molt apreciats els seus autoretrats, així mateix de complexa interpretació: Autorretrato con monos o Las dos Fridas. En la recerca de les seves arrels estètiques de Mèxic, Frida Kahlo va realitzar esplèndids retrats de nins i obres inspirades en la iconografia mexicana anterior a la conquesta, però són les teles que se centren en ella mateixa i en la seva atzarosa vida les que l'han convertida en una figura destacada en la pintura mexicana del segle XX.


L'obra de Frida Kahlo


Durant la convalescència de l'accident, començà a pintar prenent-se ella mateixa com a model principal. Li col·locaren un mirall sota el baldaquí del seu llit, i un fuster li fabricà una espècie de cavallet que li permetia pintar estant ajaguda. Aquest fou l'inici d'una llarga sèrie d'autoretrats, tema que ocupa el gruix de la seva producció, de caràcter fonamentalment autobiogràfic. En una ocasió, afirmà: «Me retrato a mí misma porque paso mucho tiempo sola y porque soy el motivo que mejor conozco». En poc temps, Frida, va desenvolupar un vocabulari simbòlic propi; amb ell, acompanyava els seus retrats per representar metafòricament les seves experiències i els seus pensaments.

Autoretrato con monos (1943)

Una de les formes més comunes de l'art popular mexicà, són els exvotos. Frida vincula en aquesta tradició els seus quadres de desenvolupament narratiu, representant de forma simètrica els elements més significatius i de major càrrega expressiva.


Henry Ford Hospital (1932)

Aquesta fusió entre la temàtica personal i les formes de la imatgeria popular es troba expressada de forma emblemàtica en l'obra Henry Ford Hospital (1932). A pesar de l'accident, Frida, esperava que el seu segon embaràs arribaria a bon terme, però la seva pelvis fracturada no podia acollir el desenvolupament del nin. La traumàtica experiència d'un nou avortament fou l'origen del quadre.


Però no tan sols la malaltia fou la causa dels seus trastorns i metàfora de les seves pintures; els revessos de la seva vida afectiva també foren tematitzats en quadres que constitueixen depurades síntesis simbòliques. A El corazón (1937), l'absència de mans expressa la seva impotència i desesperació davant l'embolic amorós entre Diego Rivera i la seva germana Cristina. El seu cor, literalment arrencat, jeu als seus peus i posseeix una mida desmesurada que reflecteix la intensitat del seu dolor. Al costat d'ella, un vestit femení, que al·ludeix a la seva germana, pren d'un fil, alhora que de les seves mànigues surt un únic braç que enllaça, i un pal travessa el buit que ha deixat el seu cor.


El corazón (1937)

Frida i el surrealisme


L'aparença onírica de les seves imatges propiciava la relació de la seva simbologia amb el surrealisme, cosa que Frida Kahlo negaria rotundament: «Se me tomaba por una surrealista. Ello no es correcto, yo nunca he pintado sueños, lo que yo he representaado era mi realidad».


Enfront de les representacions oníriques o de l'automatisme psíquic dels surrealistes, els nombrosos símbols que Frida Kahlo introdueix als seus quadres, posseeixen significacions precises i són producte de la seva activitat conscient. La seva obra origina i procedeix d'una contínua indagació sobre si mateixa, i manifesta els estats d'ànim de forma precisa i deliberada, materialitzant les oscil·lacions entre el sofriment i l'esperança. El caràcter simbòlic de la seva pintura dona curs a l'expressió vehement d'una personalitat apassionada per la qual l'art és desafiament i combat, lluita violenta contra la malaltia, però també replegament abstret cap al seu jo interior i empremta del reconeixement dolorós de la seva identitat malmesa.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram