• Grup Esspiral

Les Anxovetes

Les Anxovetes és un grup d'havaneres cantat íntegrament en femení nascut el 2013 a Girona. Han publicat un treball discogràfic: En fresc (2015).


Les Anxovetes, un dels primers grups d'havaneres format íntegrament per veus femenines, va debutar el 15 de maig del 2014 a l'Espai Gironès de Salt. Està format per Tona Gafarot (veu greu; cantautora; filla de Pere Serra, ex-integrant del grup Voramar), Montse Ferrermoner (veu aguda i mitjana; integrant del grup Clave de Sur i de The Monday's After) i Marta Pérez (veu aguda i mitjana; cantautora i integrant del grup Acousters), les «tres anxovetes». S'acompanyen dels «seitons» del grup: el guitarrista Xicu Rovira, el contrabaixista Xevi Pasqual (que, a més, és baixista de Bigblack Rhino i de The Basement) i el tècnic de so Salva Gallego (que també és cantant i guitarrista de Clave de Sur).


El propòsit del grup és cantar les havaneres clàssiques i tradicionals, d'una manera fresca i amb el toc d'originalitat que li proporcionen les veus femenines. En un món essencialment masculí (només cal fixar-se en la temàtica de les cançons d'havaneres tradicionals), s'han sabut fer un lloc gràcies a la seva mirada renovadora, com també gràcies a les seves veus, que empasten a la perfecció. Des del seu debut, han fet diverses cantades dins i fora les fronteres catalanes, juntament amb Port-Bo, Neus Mar o Arjau, entre d'altres. L'any passat van quedar finalistes del concurs Sons de la Mediterrània.



El seu disc En fresc inclou temes clàssics de l'havanera, de Josep Lluís Ortega Monasterio (La balada d'en Lucas, El Canó de Palamós i Tornaré) de Josep Bastons, Narcisa Oliver, Antònia Vilàs o Carles Casanovas, entre d'altres. El compacte també inclou la cançó La mare del mar, compost per Tona Gafarot, que parla del mar des del punt de vista d'una mare. Aquí us deixem la lletra.


La mare del mar


Sóc la mare del mar,

sóc mare d'aigua i de sal,

a cada onada mare desesperada

prego que el teu fill vulgui marxar.

Sóc la mare del mar,

sóc mare d'alga i corall,

ploro tempestes, crido trons,

trenco els horitzons.

si veig que algú li està fent mal.

Oh fill meu no et mereixes el dolor que sents

quan et tenyeixen de negror els vaixells

Oh mar meu t'han intoxicat, contaminat,

t'han pres el blau, la llum, la fe, el compàs

Però has de ser fort que ja saps

que després de la tempesta

ve la calma

Sóc la mare del mar, sóc mare del més gran mirall,

on les gavines presumides es miren

on la lluna estampa el cel brillant,

Oh fill meu no et mereixes el dolor que sents

quan et tenyeixen de negror els vaixells

Oh mar meu t'han intoxicat, contaminat,

t'han pres el blau, la llum, la fe, el compàs.

Però has de ser fort que ja saps

que després de la tempesta

ve la calma

Sempre ve la calma

Sóc la mare del mar, sóc mare de profunditat,

i de pregons secrets colgats dins la fosca

sóc la mare de la immensitat,

mare de la immensitat,

mare de la immensitat.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram