• Grup Esspiral

María Zambrano

María Zambrano Alarcón va ser professora, filòsofa i assagista espanyola. La seva filosofia es caracteritza per un llenguatge poètic i un estil creatiu de pensar i escriure. María va néixer a Andalusia, on romangué fins als quatre anys, però la seva família i ella varen viure a Madrid i, finalment, es varen traslladar a Segòvia, on va transcórrer la seva adolescència i on va conèixer al poeta Antonio Machado, un fet fonamental en la seva vida.


El 1927 assistí a la Universitat Central de Madrid per estudiar filosofia i rebé classes de José Ortega y Gasset. El 1931 ja era professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, càrrec que ocupà fins a l'any 1936, alternant aquest treball amb la redacció de la seva tesi doctoral La salvació de l'individu en Spinoza. El 1928 comença a publicar al diari El liberal una sèrie d'articles sota el nom de «Mujeres» on escriu sobre la dona nova i el seu lloc a la societat, tot i declarar que ella no era feminista. També, María, comença a col·laborar amb la Federación Universitaria Escolar. L'any 1929 pateix un desmai que fa que li sigui diagnosticada tuberculosi, que faria que la seva salut sempre se’n ressentís.


Durant els anys de la Segona República espanyola coneix i estreny l'amistat amb Luis Cernuda, Rafael Dieste, Ramón Gaya, Miguel Hernández, Camilo José Cela o Arturo Serrano Plaja, mitjançant les Missions Pedagògiques i altres iniciatives culturals. Amb Rafael Dieste, que es va convertir en un dels seus millors amics, va col·laborar amb la revista Hoja Literaria. Per aquesta època la seva salut torna a deteriorar-se, el que fa que es submergeixi en una crisi vital i filosòfica. Fins al dia de la seva sortida cap a l'exili, María Zambrano residí successivament a València i Barcelona. Zambrano és nomenada consellera de Propaganda i consellera nacional de la Infància Evacuada i s'incorpora al consell de redacció de la revista Hora de España, de caràcter republicà. El 28 de gener de 1939, María creua la frontera francesa, camí de l'exili.


Després d'unes breus estades a París i Nova York, es dirigeix a L'Havana, on retroba Lezama Lima i és convidada com a professora de la universitat i de l'Instituto de Altos Estudios e Investigaciones Científicas. De L'Havana es dirigí a Mèxic, on és nomenada també professora a la Universitat San Nicolás de Hidalgo de Morelia. El setembre de 1946 viatja des de l'Havana a París amb motiu de la defunció de la seva mare, i roman en aquesta ciutat durant els durs anys de postguerra fins a l'1 de gener de 1949. Des d'aquesta data es trasllada a L'Havana, on viurà fins al 1953, impartint conferències, cursos i classes particulars. Torna a Europa i s'instal·la a Roma, on viu fins a l'any 1964.


Maria Zambrano

El 1972 mor a Ginebra la seva germana Araceli, de qui s'havia fet càrrec tots aquests anys.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram