• Grup Esspiral

Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal, va ser escriptora, poeta i narradora, catedràtica d’institut de català i traductora catalana. També va ser activista política, cultural i feminista.


Marçal neix el 1952 circumstancialment a Barcelona. Passa la infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat. La dècada dels setanta representa l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que no abandonarà mai. L’any 1976 guanya el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es publicarà l'any següent. El 1979 publica el poemari Bruixa de dol.


Maria Mercè Marçal

El 1980 fa oposicions a ensenyament secundari de Llengua i Literatura catalana i ensenya a l'Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l'Institut Joan Boscà. El 1980 té la seva filla Heura. Decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes. El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla. A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. El 1985 publica La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. També prepara la seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien, publicada el 1994, que li val un reguitzell de premis. En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.


Mor el 1998 a Barcelona, a 45 anys, i és enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir rep la Medalla d'Honor de Barcelona.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram