• Grup Esspiral

Maria Montessori

Maria Montessori va néixer a Chiaravalle ―una província d’Ancona (Itàlia)― el 1870, i va morir a Holanda el 1952. Fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana. Va impulsar el conegut Mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode. Tot i l’èxit del mètode, no va deixar de treballar per millorar-ne la implantació. Va realitzar conferències i cursos de formació per a les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Amb tot això arribà a formar personalment a més de cinc mil estudiants d’arreu del món.


Als dotze anys, la seva família es traslladà a Roma per tal que ella pogués tenir una bona educació. Tot i que els seus pares pensaven que era bona idea que la seva filla estudiés per ser mestra, ella optà per estudiar medicina. A vint-i-sis anys, de fet, Montessori es convertia en la primera dona italiana que va aconseguir el certificat de metgessa. També, va ingressar a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Encara que rebé una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia. Així és que durant un congrés pedagògic a Torí, realitzà una intervenció sobre el tractament i l’educació dels nins amb diversitat funcional. Posteriorment, a Roma, va presentar les seves idees sobre l’educació d’aquests nins.


Més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d’estudiar els mètodes estrangers. De retorn a

Roma prosseguí amb les seves observacions, i emprengué una sèrie de noves experiències en l’àmbit de la lecto-escriptura. Tot això li dona l’oportunitat d’ocupar la càtedra d’antropologia pedagògica a la Universitat de Roma, on es dedicà a l’ensenyança durant diversos anys. A poc a poc, Montessori també se centrarà amb els infants en edat escolar, i el 1907 funda la primera Casa dei Bambini; un lloc on els nins tenguessin l’oportunitat d’aprendre seguint els seus innovadors mètodes. Montessori va proposar-se dues metes: d’una banda, procurar una vida millor als residents, basada en la higiene i l’harmonia familiar i social. I, d’altra banda, perseguir una finalitat pedagògica. La principal innovació de la Casa dei Bambini era la d’oferir als petits un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d’una institutriu. Fou en aquest primer centre que Montessori començà a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que coneixem com a Mètode Montessori.


El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el mètode de la pedagogia científica aplicada a l’educació dels infants: «Il metodo della pedagogia scientifica applicato all’educazione infantile nelle case dei bambini». Les repercussions posteriors foren tan grans, que l’obra va ser traduïda amb gran rapidesa a molts idiomes.


El 1926 es funda la Real Escola del Mètode Montessori amb el suport de Mussolini. De manera que les escoles i els centres de formació a docents es multipliquen a Itàlia i s’escampen en països com ara Alemanya. Però llavors, ella, renuncià a l’ajuda de Mussolini a causa de la seva voluntat d’adoctrinar als nins amb una finalitat feixista; principi que resultava incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el mètode. D’aquesta manera, Benito Mussolini manà tancar totes les escoles, com també ho va fer Adolf Hitler a Alemanya.



Quan esclatà la Guerra Civil espanyola, Montessori s’establí als Països Baixos, ja que el govern feixista l’obligava a exiliar-se. Holanda, concretament Amsterdam ―ciutat que l’acollí―, esdevingué la seu de l’Associació Montessoriana Internacional.


Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugià a l’Índia, on desenvolupà el treball amb nins majors de sis anys. El 1946 ―en apaivagar-se el conflicte― tornà a integrar-se al cercle Europeu, on va fer una primera estada a Europa per tornar després a Amsterdam. Allà, va viure a Noordwijk fins al 1952, any en què mor a l’edat de vuitanta-dos anys.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram