• Grup Esspiral

Roba Estesa

Roba Estesa és un septet musical femení i feminista català que va néixer el 2013 al Camp de Tarragona. És format per Alba Magriñà (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Claudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu), Neus Pagès (guitarres i veu) i Helena Bantulà (guitarra elèctrica). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons d'autor.


El grup Roba Estesa va néixer el 2013 com a reformulació del projecte Ai, Carai!, nascut el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona.



Algunes de les seves components com Anna Sardà arriben a la formació des de la música clàssica i la seva primera formació, Ai, Carai!, era de folk tradicional. Van crear els primers temes amb guitarra i veus, i més tard van sumar al grup el baix i la viola. Clara Colom ve del món de la música tradicional catalana dels Pirineus; Neus Pagès, de la música celta i el flamenc.


Han batejat la seva música com a «folk calentó» i aposten per la fusió de folk, rumba catalana, cúmbia i cançons popular i d'autor. Consideren que «el tradicional i popular» se situa en un canvi i transformació constant, per això reinterpreten –diuen– cançons i en modifiquen els ritmes i melodies.


Els seus referents són grups de folk com Jaume Arnella, La Carrau o Ebri Knight. Denuncien la falta de visibilització de les dones en la música, cosa que fa que no puguin donar noms femenins també com a referents.


En 2014 es van autoeditar una maqueta. En 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons del Mediterrani organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.


A l’àlbum Descalces (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita, missatges amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (A la muntanya), o bé missatges de reivindicació de la tradició i la memòria (La reina mora). Us deixem la lletra de la cançó Bruixes, que és un tema en català i gallec, i que pertany al seu darrer àlbum.

Bruixes


Meigas, feitizos e bruxas

que persigue a inquisición;

sin máscara, socaliñas

de cregos e frades son ...

Chámanlles bruxas a as vellas

por ter cara de cartón;

pero solamente hay meigas

en donde hay inquisición.

N'eren temps de misèria, de por, plors i histèria

quan dues joves es van decidir.

Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,

i van fer cap al poble veí.

Un home les va veure i les convidà a seure,

en una taula envoltada de fum.

Negra n'era la nit, negre n'era aquell llit

on la trampa esdevingué malson

quan l'emmetzinarem amb els seus propis petons.

Com a bruixes dictem que et toca morir

per les venes et corre el nostre verí!

Com a bruixes dictem que et toca morir

per les venes et corre el nostre verí!

Entre els crits del feudal, ja en ve la Guàrdia Reial,

trobant allí l'escena d'un crim.

S'implantaren mesures a les desconegudes

sentenciades per Ordre Diví.

I la gent d'aquell poble, portant fustes i mobles

una gran pira van construir.

Avivant la foguera, criden: "foc i més llenya!"

còmplices del terrible destí.

Les bruixes ja s'encenen, la flama les encega,

maleeixen tot agonitzant:

"nostra vista us aterra, doncs claveu ulls a terra

perquè mentre ens cremeu, de la flama veureu

com reneix l'esperit de la dona fet crit!"

Com a bruixes dictem que us toca morir,

per les venes us corre el nostre verí!

Com a bruixes dictem que us toca morir,

per les venes us corre el nostre verí!

Quan al matí següent, no canta el gall i veiem

aquell poble mort i devastat.

I d'enmig de les cendres s'entreveuen dues nenes

que desperten i aixequen el cap.

I en aquell lloc de misèria, de por, plors i histèria

quan dues joves es van decidir.

Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,

i van fer cap al poble veí.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram