• Grup Esspiral

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir, fou una novel·lista, filòsofa. Simone era filla de Georges de Beauvoir, efímer advocat i actor aficionat, i Françoise Brasseur, jove dona de la burgesia de Verdun. Després de la Primera Guerra mundial, el seu avi matern, Gustave Brasseur, president del Banc del Mosa, fa fallida i és declarat en bancarrota, i precipita tota la família al deshonor i al col·lapse. També els pares de Simone es veuen obligats, per manca de recursos, a deixar l'apartament on havia nascut i anar a viure a un apartament fosc, petit i en una sisena planta d'un edifici del bulevard de Montparnasse. Un factor crucial en la infància de Beauvoir va ser el caràcter dels seus progenitors. Son pare mostrava un gran menyspreu tant per la doctrina com per les pràctiques cristianes, i estava molt interessat pel desenvolupament intel·lectual de les seves filles, mentre que sa mare, una dona molt devota, sempre va intentar inculcar-los un fort sentit de les obligacions religioses.


Simone de Beauvoir

Son pare estava convençut que només l'educació podia apartar les seves filles de les males condicions en què es trobaven. D'altra banda, repetia a Simone: «tens el cervell d'un home».


Aproximadament a 14 anys, Beauvoir va començar a tenir seriosos dubtes sobre certes qüestions de la fe cristiana, i va arribar a la conclusió que no creia en Déu. Amb la pèrdua de la fe, arriba una reflexió sobre la finalitat de la mort juntament amb un canvi metafísic que, en els seus inicis, va ser expressat amb llàgrimes i crits, en una mena de paroxisme d'angoixa. El seu rebuig de tota creença religiosa i la seva rebel·lió contra el fet de la mort són, sens dubte, qüestions comunes amb Sartre, Camus, Malraux i altres preexistencialistes i existencialistes. Aquestes reaccions van tenir un gran efecte tant en la seva vida com en els seus escrits. Quan tenia, més o menys, quinze anys, la seva elecció ja estava feta, havia de ser una escriptora famosa.


Després de la facultat, el 1929, Simone, o millor Castor -sobrenom que li va posar Herbaud, utilitzat immediatament per Sartre, ja que Beauvoir és massa similar a l'anglès beaver (és a dir, 'castor') i, com ella, «els castors fan la seva i tenen esperit constructor»- es va convertir en professora de filosofia. Poc abans de la Segona Guerra mundial, la parella Sartre-Beauvoir es va traslladar a París. Beauvoir va veure la seva primera novel·la, Primacia de l'espiritual, escrita entre 1935 i 1937.


La convidada va ser publicada el 1943. Hi descriu, mitjançant personatges imaginaris, la relació entre Sartre, Olga i ella mateixa, i desenvolupa alhora la seva reflexió filosòfica sobre la lluita entre la consciència i la possibilitat de reciprocitat. L'èxit va ser immediat. Suspesa el juny de 1943 com a professora, en resposta a una denúncia per «corrupció i abús de menors», presentada el desembre de 1941 per la mare de Nathalie Sorokine, serà reintegrada després en Le Liberation. Va treballar per a la ràdio (Ràdio-Vichy), on organitzà programes dedicats a la música a través dels temps.


El 1949, obté el reconeixement per la publicació de El segon sexe. El llibre ven més de 22.000 còpies en la primera setmana i provoca la publicació d’articles contraposats d’Armand Hoog (en contra) i de Francine Bloch (a favor) en la revista La Nef, i va provocar un escàndol fins al punt que el Vaticà l’incorporà a l’índex de llibres prohibits. Beauvoir es va convertir en el mascaró de proa del feminisme, amb la descripció d'una societat que mantenia les dones en una posició inferior. La seva anàlisi de la situació de les dones a través dels mites, les civilitzacions, religions, tradicions i anatomia produí escàndol, especialment en el capítol en què parla de la maternitat i l'avortament, assimilat a un homicidi en aquell moment.


Simone de Beauvoir es va involucrar en l'activisme polític molt abans del seu compromís amb el moviment feminista. La seva activitat política pròpia –i no com a acompanyant de Sartre– va començar a la primeria dels anys 70 amb els inicis del Moviment d'Alliberament de les Dones (MLF) francès. Beauvoir pren partit sobre el dret a l'avortament i la legalització de la contracepció. És l'origen, l'any 1971, del Manifest de les 343. Amb Gisèle Halimi, va cofundar el moviment Choisir, el paper del qual fou decisiu per a la legalització de la interrupció voluntària de l'embaràs. L'escriptora també va participar en moltes manifestacions i actes públics, en un moment en què la seva visibilitat com a intel·lectual era molt gran.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram